L’Enciclopèdia Catalana defineix
la Documentació com el “Tractament
sistemàtic de la informació d'acord amb les tècniques del documentalisme” i Documentalisme com el “Conjunt de
tècniques de reunió, classificació i distribució de documents de tota mena en
el camp de l'activitat humana”.
Actualment, el gran increment de
la producció d'informació científica, tècnica, divulgativa, etc, ha donat
origen a nous recursos i tècniques documentals, com ara les bases de dades o
les xarxes documentals, i nous suports de dades: fotogràfics
(fotografia, fotocòpia, telecòpia), microformes (microfilm, microfitxa),
magnètics (cintes magnetofòniques, de vídeo, discs magnètics) i òptics (disc
òptic). El tractament de la informació i el servei a l'usuari és assumit per
persones especialitzades (documentalista). La paraula fou encunyada per Paul
Otlet i Henri Lafontaine a la desena conferència internacional de l'Institut
Bibliogràfic Internacional (1931) en proposar la substitució de bibliografia
per documentació. L'eina bàsica del documentalisme actual és la
teledocumentació.
Els perfils professionals dels
documentalistes els trobem ben definits al web del COBDC (Col·legi Oficial de
Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya):
